Les competències en l'educació.

Aquesta entrada anirà relacionada amb les competències bàsiques de l’educació; sí, aquell concepte que porto donant-lo des de principi del primer curs que per jo era bastant abstracte fins que poc a poc amb l’ajuda de llibres, amb l’ajuda de la Gemma i el darrer dia escoltant a classe la conferència d’en Zabala he anat concretant-lo.

Segons Zabala, el terme competència va néixer en el món de les empreses, al món laboral. I el defineix com:”Es la capacidad o habilidad de efectuar tareas o hacer frente a situaciones diversas de forma eficaz en un contexto determinado. Y para ello es necesario movilizar actitudes, habilidades y conocimientos al mismo tiempo y de forma interrelacionada”.

L’objectiu de l’escola, com bé vaig dir a l’entrada anterior també fent referència a les competències, és formar íntegrament a les persones(formació integral i orientadora per a la vida) ja que és imprescindible una formació acadèmica en una persona però no ens podem oblidar els mestres a formar aquesta persona com una persona bona en la societat, és a dir, que es sàpiga comportar i actuar davant situacions i problemes que la vida li plantegi. La utopia és imprescindible per poder ensenyar, diu en Zabala:”ens marca el camí a seguir”. Òbviament, si una persona té idees bastant utòpiques és perquè aquesta persona té un camí a seguir, són els seus reptes i el que vol alcançar en la vida per molt utòpic que li parega en el moment determinat del seu pensament.

Podem dir que les competències tenen quatre potes, és a dir, per ser competent “hem de complir les quatre potes de la taula”. Una persona és competent quan domina coneixements, fets, conceptes, procediments i actituds i és aquella persona competent quan sap donar respostes de forma eficaç en un context diferent; el que vol dir: de caràcter funcional.

Una persona competent ha de dominar les competències per actuar correctament.

Respecte als fets, el saber fer és inherent a les competències. És a dir, el saber fer s’aprèn fent, mitjançant un model expositiu, memoritzant.

Pel que fa als conceptes, s’aprenen a partir de construccions personals. Implica comprensió. És a dir, els conceptes s’aprenen i s’assoleixen entenent-los.

Els procediments s’aprenen amb la pràctica tenint en conta que per aprendre necessitem models d’allò que es vol aprendre.

Cal dir que les actituds, l’última pota de la taula de les competències, davant l’aprenentatge és clau. Abans d’actuar, una persona ha de tindre una actitud positiva per fer l’activitat que començarà. Per exemple, una persona que pensa:”Jo vull ser tolerant i solidari”; aquesta persona per aconseguir-lo haurà d’actuar vivint en situacions on haurà d’implicar la tolerància i solidaritat. Ho aconseguirà vivint i reflexionant sobre el que es fa.

Amb això ha de quedar clar que ser competent es basa en partir de situacions reals de la vida.

Per acabar, he de dir que amb la conferència d’en Zabala que vaig veure en classe, em va profunditzar el concepte de competència que per mi, era una mica abstracte, com bé he dit anteriorment. Ara, més que mai, tinc clar que la funció de l’escola ha de ser ensenyar als alumnes per competències. Així, els alumnes podran respondre correctament davant els problemes plantejats per la vida.

Make your own slideshow at Animoto.

http://www.flickr.com/photos/bcsmith/2290679982/ http://www.flickr.com/photos/aaronschmidt/281619803/sizes/m/in/photostream/ http://www.flickr.com/photos/heycoach/1197947341/sizes/m/in/photostream/ http://www.flickr.com/photos/prathambooks/3292434390/sizes/m/in/photostream/