Com s'ha d'aprendre?

Com que ja és la tercera entrada setmanal que duc, ja he aprés diverses coses respecte a l'educació i he assolit conceptes que m'ajuden cada vegada més a entendre tot. Per exemple, he aprés que hem d'educar de tal manera que una persona sàpiga afrontar els problemes de la vida real i la seva vida quotidiana i no solament ensenyar els valors acadèmics en l'aula; és a dir, enssenyar la preparació per participar activament en la vida social i cultural. De tal manera, Zabala afegeix al seu llibre Cómo aprender y enseñar competencias : '' No es posible ser competente si el aprendizaje de los componentes ha sido sólo de carácter mecánico''. És a dir, una persona que memoritza una lliçó per poder pasar la prova d'aquesta, és quasi impossible que s'enrrecordi tota la seva vida i així que li siga útil per poder afrontar algún cas al llarg de la vida. Peró, en alguns casos, com a l'hora de memoritzar fórmnules matemàtiques, per exemple, gràcies al record podem resoldre equacions al llarg de la vida. Però, penso que aixó és relatiu ja que si una persona no té la suficient memòria com per recordar durant un llarg període de temps, aixó de memoritzar i recordar no és gaire eficaç.

La LOCE (2002) i la LOMCE(2012), diuen que la qualitat es mesura amb els resultats, però la LOE(2006) introdueix la visió de les competències bàsiques. La LOE supera la visió constructivista. És important ser competent, és a dir, aplicar en diversos contextos puntuals el que aprenem a l'escola.

 Així, podem dir que hem d'enssenyar competències i que els nens les desenvolupin a la vida real; han d'aprendre a aprendre. Com diu Zabala:''Al plantearnos la enseñanza de competencias, lo que estamos intentando es facilitar la capacidad de transferir unos aprendizajes, que generalemente se ha presentado descontextualizados, a situaciones cercanas a la realidad''(2006, pàg.124). Cal dir que Legendre(1993) presenta la competència, difinida al camp de la didàctica i de la pedagogía, com una habilitat adquirida gràcies a l'assimilació de coneixements pertinents i a l'experiència; dita habilitat permiteix detectar i resoldre problemes específics.

A continuació, com que he parlat de les competències bàsiques a l'hora d'aprendre, és important esmentar els deu pricipis psicopedagògics per construir l'aprenentatge, d'en Zabala:

1.Esquema de conocimiento y conociemientos previos. És a dir, partir d'alló que ja sap l'alumne. En aquest pricipi, és important sabre si partim de conceptes erronis, ja que si és així hauríem de manipular els esquemes cognitius de l'alumne i canviar completament d'idea, perque una errada prèvia pot donar un procediment erroni. Els coneixements prèvis com a punt de partida.

2.Vinculación prefunda entre los nuevos contenidos y los conocimientos previos. Aquí existeix la relació entre el que és nou i el que ja l'alumne savia. Així, serà un parenentantge significatiu quan la distància entre el que ja se sap i el que ha d'aprendre és adequada. Serà un aprenentatge mecànic (aprendre de memória sense significat) quan la distància entra el que ja se sap i el que ha daprendre no és l'adequada i així, com que sería un aprenentatge mecànic, se somet a l'olvid.

3.Nivel de desarrollo. En aquest principi té una major importància el nivell de desenvolupament de l'alumne per construir l'aprenentatge. Així l'alumne manipula els seus esquemes cognitius a mesura que assoleix coneixements.

4.Zona de desarrollo próximo. És la distància entre el que sap fer l'alumne i el que no sap fer, és a dir, el que ha d'aprendreÉs important que la mesura entre el que ja està aprés i el que s'ha d'aprendre siga adequada, ja que si la distància es troba molt distant del que ha d'aprendre, el nen no podrà assolir els coneixements. Però, la distància tampoc ha de ser massa propera ja que si l'alumne ja sap tot el que ha d'aprendre, ni es trobarà motivat per aprendre, ni aprendrà perque per ell no serà un repte. Així, els mestres hem d'ajustar el repte de l'alumne. Es parteix dels coneixements prèvis fins arribar a l'aprenentatge.

5.Disposición para el aprendizaje. Influeix en l'aprenentatge la relació interpersonal, la salut emocional de l'alumne, l'equilibri emocional del nen. Així, apart de la capacitat cognitiva que el nen tinga, també és important que el nen estigui emocionalment dispost a aprendre. No basta solament a la capacitat cognitiva.

6.Significatividad y funcionalidad de los nuevos contenidos. Encara que l'alumne no li trobi sentit a resoldre equacions, per exemple, és important ajudar-lo de manera que s'adoni que tots els continguts que aprén tenen significat al llarg de la vida. És important que el nou contingut siga significatiu per sí mateix, ja que si no ho és, el nen no podría aplicar-lo amb facilitat en la seva vida i en les diferents situacions.

7.Actividad mental y conflicto cognitivo. És normal i evident que els nens tinguin conflictes cognitius per alló que volen aprendre o d'alló que se'ls enssenya. Així, nosaltres aprofitant els conflictes cognitius que tenen, hem de formular preguntes per a que ells puguin partipar i de la mateixa manera, construir ells l'aprenentatge.

8.Actitud favorable, sentido y motivación. Nosaltres som responsables de l'actitud dels alumnes. La motivació no només està basada en la novetat, sinó que la motivació es basa en aconseguir l'interés per aprendre. Una manera de despertar aquest interés per l'alumne és plantejar-li una recompensa i així conduir al nen a que senti la motivació intrínseca, és a dir, quan la motivació està relacionada amb l'aprenentatge per sí mateix i no tan sol és un medi per poder treure una nota satistactòria en l'avaluació.

9.Auutoestima, autoconcepto y expectativas. Lo que la persona espera de sí mateixa, condiciona l'aprenentatge. És a dir, si nosaltres li diguem a un nen que no podrà fer una tasca, el nen mai ni la intentarà fer. És important confiar en un mateix i anar cap en davant.

10.Refelxión sobre el propio aprendizaje. Metacognición. És necessari que el nen sàpiga el que ha fet, com l'ha aprés i qué necessita aprendre més, ja que, si no es planteja un petit questionari questionant-se a si mateix sobre el que ha aprés, mai ho podrà posar en pràctica.

Acabant l'entrada amb els pricipis pedagògics, he de dir, que en una clase dedicada a alló, he aprés com aprenem. Mai m'ho havia plantejat, ja que sí que es veritat, que en moltes ocasions jo pensava que el millor era el mètode mecànic de l'aprenentatge, perque avui la majória de la gente aprén basant-se en els requisits per aprovar 'avaluació. Així, saprén de memória la lliçó i està ben segur que l'aprovarà. Però crec que mai s'ha parat l'alumne a pensar profundament els inconvenients que pot dur aquest mètode; vull dir, si li falla la memória el dia de la prova, se la carrega i la suspén. Per aixó, ara he canviat el ''xip'' en la manera de veure la manera d'aprendre bé. Amb la qual cosa, ara puc enssenyar als meus futurs alumnes com Déu mana, obviament, basat-me en els deu patrons que he citat anteriorment.